Encara penses que només és un vestit de fallera?. Indumentarisme i cultura.

No sé si estan acostumats a nomenar les peces del vestit de valencià/na amb la terminologia pròpia, no sé si habitualment parlen en valencià, si ho fan només en determinats actes o no ho fan mai. Però el que és una obvietat, i una gran riquesa, és que gràcies a la recuperació de l’indumentarisme tradicional que ha fet el món faller, s’ha aconseguit que arribaren fins els nostres dies moltes paraules tradicionals valencianes que el desús haguera portat a l’oblit: faltriquera, gipó, tapins, guardapeus, lligacalces, saragüell…. i tantes.. i tan boniques…

La indumentària de l'home i la dona.

La indumentària de l’home i la dona.

Allò que no té nom, no existeix.

L’Associació d’Estudis Fallers, (AVEF), la Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València (UNL) i la indumentarista Victoria Liceras, presentaren el passat dimecres aquests cartells sobre la terminologia pròpia de la indumentària fallera a l’espectacular sala Alfons el Magnànim del Museu Valencià d’Etnologia. Un acte de reconeiximent i reivindicació per l’ús correcte tant de les peces com de les paraules que descriuen eixes peces.

Sala Alfons el Magnànim, plena de gom a gom.

Sala Alfons el Magnànim, plena de gom a gom.

Un acord de mínims, sens dubte. En les paraules de Victoria Liceras s’endevinava que hi havia hagut de fer molt de proselitisme i alguna concessió pel bé del disseny gràfic del cartell, però al cap i a la fi és una xicoteta mostra, en cap cas un llibre o un manual. Es tracta de donar visibilitat, perquè com va dir l’escriptor George Steiner, allò que no té nom no existeix.

Reivindicar les paraules.

El món faller ha fet que es conserven moltes paraules i expressions que són una riquesa cultural,  va recordar Josep Lluís Marín de l’AVEF. També  ha internacionalitzat altres com “mascletà“, o més recentment, “globotà” i ha creat el seu propi lèxic en ocasions.

Victoria Liceras, Josep LLuís Marín i Inmacula Cerdà.

Victoria Liceras, Josep LLuís Marín i Immaculada Cerdà.

Una riquesa objectiva però, tal i com matisava Liceras, no tot s’hi val i menys quan parlem d’ indumentària. Cal distingir adaptacions i modes, història i tendències. Cal discernir el que és vestir-se a l’antiga del que és portar un vestit oficial de fallera. Tot és possible, però cal una regulació (per a qui corresponga).

I cal, sense dubte, aprofundir en el ric vocabulari de la Festa. Des de la UNL de la Diputació ens anuncien nous cartells,  pot ser de teixits o complements. Tant de bo.

Acabem amb el Grup de danses “El Poblet” de Godella que ens amenitzà una vesprada suggeridora tot i el fred i ens va fer disfrutar d’una indumentària que té nom i motiu.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s